LA PRINCESA I EL VOLCÀ

Ací teniu la versió digital del conte "La princesa i el volcà".

Espero que us agrade molt!

LA PRINCESA I EL VOLCÀ

No passa res! Ens veurem moltes vegades per l'escola

Després de molts dies de rumiar i rumiar de com podia encarar aquesta entrada al bloc, i en molts moments, dubtant de si era capaç, definitivament m’he decidit: ací estic, escrivint, pegant-li voltes al cap per poder dir-vos en paraules el meu sentir i poder agrair-vos tot allò que hem viscut durant aquestos cursos meravellosos. Ha arribat el moment de tancar una etapa i començar-ne una de nova.

La darrera setmana de classe vaig preguntar els meus alumnes (perquè sempre seran els meus alumnes) què pensaven del pròxim curs i del seu pas a l’Educació Primària, a l’edifici dels grans. Les respostes van ser diverses: alguns estaven nerviosos i tenien un poc de por, altres, estaven molt il·lusionats, alguns volien passar directament a l’ institut, i d’altres, simplement, no s’ho havien plantejat. Però  em va sorprendre la resposta d’una xiqueta: -Xavi! Jo estic enfadada!-  Per què? Li vaig preguntar jo – Perquè no em vull fer gran! va respondre. Una altra resposta, també d’una xiqueta, va definir molt bé, el meu sentir.  “Xavi, yo tengo muchas ganas de ir a primaria, pero te echaremos de menos”. Exactament, jo tenia els mateixos sentiments contradictoris.

Per una part, tenia ganes de que arribés el final de curs: després d’uns mesos intensos i molt profitosos, amb alguns moments durs, però sens dubte, amb molts moments especials, les forces es van acabant i l’esgotament arriba, i a més a més, els alumnes cada vegada estan més alterats. Ja estàs pensant en les vacances!

 Per altra banda, un sentiment d’angoixa i de tristesa t’invadeix. Arriben el final de les classes, i amb elles, el final d’un cicle. Ufff! Com passa el temps! Quina velocitat que duu! Els xiquets i xiquetes es fan grans (i nosaltres també). Encara puc recordar els primers dies de 3 anys: plors, rialles, angoixa, timidesa, preocupació i molta il·lusió...

Quan els vaig contar als meus alumnes com em trobava em van respondre amb les mateixes paraules que jo els havia respost anteriorment: “Xavi, no passa res! Ens veurem moltes vegades per l’escola!”. I així serà, arribarà setembre i els alumnes tornaran a donar-li vida al col·legi. Tindran altres mestres, potser que algun company/a nou, llibres per estrenar, coses noves per aprendre, etc. I els mestres ens trobarem amb alumnes i companys nous, però...

“ NO PASSA RES! ENS VEUREM MOLTES VEGADES PER L’ESCOLA!”

Moltes gràcies a tots/totes i a les vostres famílies: ALEXANDRA, ANDREA, ASHLEY, CARLOS, CHRISTIAN, DAVID, GABRIEL, ISAM, IVÁN, JAVIKA, JIHAD, LUCÍA, LUNA, MARCÍN, NATALIA, NICOLE, NOEMÍ, NORHAN, PABLO, SANDRA, RAÚL, RODRIGO, ALEJANDRA, STEFANÍA, SAMUEL I ÁLEX”.

PD Esperem que en breu puga penjar el conte “La princesa i el volcà” en versió digital.

BON ESTIU!

Xavi